Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Alexia i Pol, segona part
[primera part aquí]
L'Alexia encara estava mig adormida quan va veure una notificació.
Pol: Podria dormir unes quantes hores més... i tu?
Va somriure abans fins i tot de contestar.
Alexia: Jo estic bé! Els del poble estem entrenats.
Pol: Això és joc brut.
Des d'aquell matí, parlar-se va començar a ser la cosa més natural del món.
Ell li enviava fotos dels racons de Sort que descobria caminant amb els seus avis.
Ella se'n reia perquè molts eren llocs on havia passat mitja infància.
—Has anat fins aquí només per fer una foto?
—No. També he menjat un gelat.
—Ets un bon pixapí
—Vine i ensenya-m'ho tu.
Aquell últim missatge la va deixar uns segons pensant.
Va escriure:
—A les sis a la plaça, no arribis tard.
Van passar tota la tarda caminant.
L'Alexia li anava ensenyant el poble com si el veiés per primera vegada.
El pont vell, el passeig al costat de la Noguera Pallaresa, la botiga on sempre comprava llaminadures quan era petita...
—No m'havia adonat que coneixies tanta gent —va dir el Pol després que l'aturés la tercera persona en cinc minuts.
—Aquest és el problema de viure aquí. Si fas alguna tonteria, al cap d'una hora ja ho sap mig poble.
—Això és el que m'agrada de Barcelona.
—Per això quan em ve de gust desaparèixer, vinc al riu.
Ell la va mirar.
—Ahir em vas portar al teu lloc preferit.
—Sí.
—Per què?
L'Alexia va encongir-se d'espatlles.
—No hi porto gaire gent.
El Pol no va dir res, però aquell detall li va quedar donant voltes al cap.
Els dies següents es van convertir en una rutina improvisada.
Al matí cadascú feia la seva i a la tarda sempre acabaven trobant-se.
Un dia van pujar fins a un mirador, un altre van llogar unes bicicletes, un altre dia van anar a fer ràfting...
L'últim, sense saber gaire com, van acabar asseguts en una manta al costat del riu mentre la resta d'amics jugaven a cartes uns metres més enllà.
El sol començava a baixar i l'aigua feia aquell soroll constant que gairebé obligava a parlar més fluix.
—Et puc preguntar una cosa? —va dir el Pol.
—Sí, clar.
—Quan torni a Barcelona... què passarà?
La pregunta va arribar abans del que l'Alexia esperava.
Va arrencar un bri d'herba sense deixar de mirar el riu.
—No ho sé.
—Jo tampoc.
Van quedar-se callats una estona.
No era un silenci incòmode. Era el silenci de dues persones que intenten no pensar en una data que s'acosta massa.
—És una mica injust, no? —va dir ella al final.
—Què?
—Que ens coneguem ara.
—Jo ho veig al revés.
Ella va girar el cap.
—Per què?
—Perquè podria no haver-te conegut.
Aquella resposta la va desarmar completament.
Va riure fluix, intentant dissimular que se li havia fet un nus a la gola.
—Això t'ho tenies preparat?
—No. M'ha sortit.
—Doncs t'ha quedat bé.
Ell va somriure.
—No t'acostumis als elogis.
Van riure tots dos.
Després, gairebé sense adonar-se'n, les seves mans es van trobar sobre la manta. Aquesta vegada ningú va fer veure que havia estat sense voler.
El Pol li va entrellaçar els dits.
—Tinc una proposta.
—A veure.
—Encara em queden quatre dies aquí.
—Sí.
—Fem veure que no existeix el dia que me'n vaig.
L'Alexia el va mirar uns segons.
Va pensar en totes les vegades que s'havia promès no il·lusionar-se amb algú que vivia a més de tres hores de casa.
Després va mirar la seva mà entrellaçada amb la d'ell.
—Tracte.
I, sense necessitat de dir res més, es van acostar fins que els seus fronts es van tocar.
El petó va arribar amb una calma molt diferent del primer. Ja no hi havia els nervis de la nit de festa ni el soroll de la plaça. Només el riu, el vent d'estiu i aquella sensació estranya que, de vegades, les històries més importants comencen quan saps que el temps és limitat.
Aquella nit el Pol estava sol a perquè la família marxaven a una festa a casa d'uns amics del poble veí. Van quedar, nerviosos però amb moltes ganes de compartir una mica més d'intimitat.
L'Alexia va arribar amb un vestit curt que va treure l'al·lè al Pol. Només veure-la, es va quedar mut, la va estirar i es van començar a liar apassionadament. Van anar a l'habitació del Pol, ell va engegar una petita làmpada que feia llum tènue i va posar música d'ambient.
No feien falta paraules, els dos sabien quant es desitjaven. El Pol va obrir un calaix i va treure un preservatiu que va deixar a la tauleta.
I així van anar compartint carícies, saliva, llavis, mirades... i van arribar els primers gemecs quan el Pol va baixar les calces a l'Alèxia, que encara duia el vestit, i la va començar a masturbar. Després li va obrir les cames i li va començar a menjar el cony suaument. Ella li va donar un parell d'indicacions i quan ell va trobar el punt, van passar menys de dos minuts que ella es va fondre en un orgasme.
El Pol, amb les mans molles d'ella, va despullar-la sencera i es va despullar ell també. Es va quedar dret un moment, amb la polla molt molt dura.
—No puc esperar més, te la puc ficar ja?
L'Alexia va somriure i va fer que sí amb el cap. Ell es va posar el preservatiu amb concentració, no hi estava acostumat. I ella, al veure'l despullat, tan guapo i amb el penis tan dur, va sentir que desapareixia el món i que només existia aquell moment.
Es va quedar estirada i ell poc a poc li va anar entrant el penis. Va començar movent-se ell, ella es va deixar endur. Fins que va començar també a sentir molt plaer i es van començar a moure acompassats, com si ho haguessin fet sempre.
Gemecs, dels dos, molt plaer, orgasmes... i pell humida, i petons i quina SORT.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
.jpg)