El col·legi cardenalici de l'Església catòlica ha decidit iniciar el conclave el proper 7 de maig per elegir el nou Papa. Aquest esdeveniment, que es remunta a segles enrere, reuneix a porta tancada els cardenals menors de 80 anys, que tenen la responsabilitat de votar el futur pontífex.
El terme conclave prové del llatí cum clave, que significa “sota clau”, i reflecteix l’essència del procés: aïllament total i màxima discreció. El dia abans de començar les votacions, els 133 cardenals electors s’instal·len a la Casa de Santa Marta, dins el Vaticà, i queden incomunicats: sense telèfons mòbils, internet ni contacte amb l’exterior.
L’endemà al matí, se celebra la missa Pro eligendo Pontifice a la Basílica de Sant Pere, oberta a tots els fidels. A la tarda, els cardenals es dirigeixen en processó a la Capella Sixtina, cantant l’himne Veni Creator per invocar l’Esperit Sant. Un cop dins, el mestre de cerimònies proclama el tradicional Extra omnes (“tothom fora”) i es tanquen les portes. Només hi poden romandre els cardenals electors.
Abans de votar, cada cardenal fa un jurament solemne i escriu el nom del seu candidat en una papereta. Aquesta es diposita dins un calze, i un grup d’escrutadors compta i llegeix els vots. Per ser escollit, un candidat necessita dues terceres parts dels vots: en aquest cas, 88.
Un cop escollit, el nou pontífex es retira a la sagristia de la Capella Sixtina, anomenada “la sala de les llàgrimes”. Allà es vesteix amb els hàbits papals i viu un moment d’intimitat i emoció abans d’aparèixer al balcó de la plaça de Sant Pere per oferir la seva primera benedicció urbi et orbi.
El procés pot durar diversos dies, però les normes actuals limiten la durada del conclave. Si després de 33 o 34 votacions no s’ha arribat a cap acord, es pot canviar el sistema i escollir entre els dos candidats més votats per majoria simple.
Tot i que hi ha conclaves històrics que van durar mesos o anys, com el de Viterbo al segle XIII, en l’actualitat el procés sol resoldre’s en menys de dues setmanes.