Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Guillem i Mia, segona part
[primera part aquí]
A les 17:43 va rebre un missatge.
💬Guillem:
tinc clau de la sala d’assaig.
vols provar una escena sense públic?
Ella no va contestar immediatament. Es va mirar al mirall. Es va cordar el botó de dalt de la camisa. El va descordar. El va tornar a cordar. I finalment va respondre:
💬Mia:
genial, m'encanta improvisar.
Quan va arribar a l’edifici, el vestíbul estava desert. L’escala feia olor d’humitat i vernís antic. A dalt, en Guillem l’esperava recolzat a la paret del passadís, amb les mans a les butxaques i aquella mitja rialla que ella començava a conèixer massa bé.
—Pensava que potser avui no vindries.
—Pensava el mateix de tu.
Ell li va fer un gest amb el cap i van entrar a la sala petita de moviment corporal, una mena de cub negre amb miralls a una paret i matalassets contra les altres. La llum era tènue, càlida.
Van tancar la porta.
Van quedar-se uns segons en silenci. Els ulls parlant, les mans quietes.
—Així tenies ganes d'improvisar, no? —va dir ell, finalment.
—I de repetir també.
I llavors es van acostar. No de manera ràpida, sinó com si anessin descobrint l’aire que els separava. En Guillem li va treure la motxilla, la va deixar a un racó i li va posar les mans al clatell, amb una suavitat que va omplir el cos de la Mia de calfreds.
El primer petó va ser profund. Lent. Dels que t'estrenyen el cos. Però a mesura que es deixaven anar, els cossos van començar a entendre’s més ràpidament. Es movien com si ballessin sense música.
La Mia li va agafar les mans i les va col·locar sobre la seva cintura. Es va descordar el primer botó de la camisa, mirant-lo fixament. En Guillem la va seguir, desfent els següents. Fins que les mans van trobar pell.
Ella li va acariciar el coll, l’esquena, el baix de l’esquena, i va notar com s’enduria el seu penis a cada contacte.
Van seure sobre un dels matalassets del terra. La Mia a sobre d’ell. El va acaronar com si tingués tot el temps del món. Petons al coll, a les espatlles, a les costelles...
En Guillem li va apartar un tirant amb una lentitud gairebé poètica. I la mirada que li va dedicar la va fer tremolar més que qualsevol paraula.
Van continuar així, traient-se roba i inseguretats. Sentint-se. Amb contacte constant, però sense pressa. La tensió no era només física: era emocional, creativa, silenciosa.
Van explorar-se amb respecte, amb curiositat, amb ganes. I quan es van fondre en aquell espai tan íntim, es van moure com si el cos sabés exactament què volia l’altre.
El Guillem li va començar a estimular els llavis de la vulva, suaument, acariciant-los. La Mia es deixava endur per plaer i cada cop li costava més contenir la veu. El Guillem va arribar al clítoris, i el va començar a estimular fent cercles suaus. Al cap de pocs minuts, mentre la Mia també masturbava el Guillem, ella es va córrer fent un esglai de plaer.
—Tens condons? Tinc ganes que me la fiquis — va dir-li la Mia.
—Sí, em moro de ganes d'entrar dins teu — va respondre amb veu baixa el Guillem
Va ser la Mia qui li va posar el preservatiu, estimulant-li ve el penis abans de posar-lo. El Guillem estava suant i estava tan present que se li tancaven els ulls.
Un cop posat, el Guillem es va mantenir assegut i la Mia es va asseure sobre seu, introduint-se el penis a la vagina poc a poc.
Van estar així uns minuts, abraçant-se, notant-se, fent-se petons... Fins que la postura se'ls va fer incòmoda i el Guillem la va estirar suaument i es va posar sobre seu. Ella li agafava les natges, ell li feia petons als pits, i van anar canviant de ritme, mirant-se, estimant-se per moments. Fins que es van fondre en un orgasme.
Després, mentre estaven estirats un al costat de l’altre, amb la respiració lenta i els cors encara accelerats, la Mia va dir:
—T’has adonat que no hem parlat gens?
—Per això ha sigut tan autèntic.
Ella va recolzar el cap al seu pit. Ell li va fer una carícia als cabells.
—Vols fer una altra escena? —va dir ell, en veu baixa.
—Només si és amb tu.
—Tens alguna proposta de títol?
Ella va somriure amb els ulls tancats.
—Encara no. Però la història comença a enganxar.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una de nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!