Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Lucía i Jaume, segona part
[primera part aquí]

Es van trobar de nou per continuar el treball (o això deien ells).

—Té, apunta això —va dir ella, deixant-li un bolígraf i una llibreta mig plena de gargots i frases a mig escriure.

—Aquest boli no funciona —va respondre ell, provant de fer-lo anar a la seva mà.

—Doncs esforça't una mica més, que segur que te'n surts.—Li va somriure sense voler.

Ell es va quedar mirant-la uns segons. No com si estigués pensant alguna cosa profunda, sinó com si simplement... la mirés. Amb aquella cara mig de burla, mig d’inseguretat.

—Què? —va dir ella, aixecant una cella.

—Res. És que sembles menys estirada aquí que a classe.

—I tu menys idiota —va respondre ella ràpid, però després es va mossegar el llavi, sabent que li havia sortit amb massa gràcia.

—T’ha costat molt pensar-ho, eh? —li va tornar ell, amb un somriure de costat.

—Què vols que et digui? No sóc fan dels nois que es creuen els reis del món i que es passen la classe fent veure que ho saben tot.

—I jo no sóc fan de les noies que parlen com si fossin la professora substituta.

Silenci.

—Però bé —va dir ell, amb un to més suau—. Avui... t’aguanto. I fins i tot em caus bé.

Ella va girar el cap per dissimular el somriure. Però el va veure. I va somriure també. Aquell silenci d’ara ja no era incòmode. Era... tens. Carregat. Però carregat d'una energia diferent.

—Tens set? —va preguntar ella, aixecant-se sense esperar resposta—. Baixo a buscar alguna cosa.

—Vale.

Quan va tornar amb dues llaunes de refresc, en Jaume s’havia estirat una mica cap endarrere al sofà. Les cames obertes, el cap recolzat a l’espatlla. Ella li va llançar la llauna i ell la va agafar al vol, com si volgués impressionar-la.

—T’ha sortit bé, eh. Felicitats.

—És la meva especialitat. Fer veure que no serveixo per res i després... zas.

Ella va seure al seu costat. Ara sí, molt a prop. Tant, que els braços gairebé es tocaven.

—Llavors per què no ho fas servir amb mi, això?

—El què?

—El “zas”.

Ell la va mirar. Uns segons més llargs dels que tocaven. I aquesta vegada, cap dels dos va trencar la mirada.

—Potser perquè em poses nerviós —va confessar ell, a mitja veu.

Ella va notar una sacsejada dins seu. Com si allò que mai s’hauria imaginat, passés de cop.

—Tu també —va dir ella.

Van quedar-se mirant. Un moment massa llarg. Massa dens. Però massa inevitable.

Fins que ell va fer aquell petit moviment. Un mig acostament, mig pregunta. Ella va fer l’altre mig. I els seus llavis es van trobar.

Al principi, va ser un petó suau. Quasi incòmode. Però només uns segons. Després es va tornar més segur. Més calent. Més intens.

La mà d’en Jaume li va pujar fins al clatell. Ella li va agafar la samarreta i va tirar suaument cap a ella. Es van començar a fer petons amb més força. Les respiracions s’acceleraven.

—Lucía... —va xiuxiuejar ell, amb els llavis sobre la seva galta—. Què estem fent?

—No ho sé. Però no vull parar —va respondre ella.

Van començar a fer-se petons pel clatell, les orelles... El Jaume li tocava els cabells a la Lucía. I ella, al cap de poca estona no es va poder contenir més. Es va abaixar la faldilla i les calcetes.

—Toca'm, Jaume.

En Jaume al sentir allò es va posar tan calent que va notar que els pantalons li apretaven massa. També es va descordar els pantalons i va començar a masturbar a la Lucía. Li tocava el clítoris suaument, fent cercles amb calma però amb passió. Va notar com se li mullaven els dits. La Lucía va començar a cridar suaument mentre li estirava els cabells de plaer.

Quan va notar que estava a punt de tenir un orgasme va parar.

— Per què pares? — Li va preguntar el Jaume.

— Perquè si tens ganes de ficar-me-la, avui acabarem alhora. O almenys ho intentarem.

— Diossss... per què t'he odiat tant temps? Això és molt millor, joder. — va respondre ell, més calent que mai.

La Lucía li va somriure i li va treure els calçotets. Li va començar a acaronar el pit, a fer-li petons de nou. I va començar a resseguir-li el cos amb la boca, fins que va arribar al seu penis. Li va posar un preservatiu amb gust de vainilla, i li va començar a xupar mentre li tocava els ous.

Bua, era el primer cop que algú feia posar tan calent al Jaume. Sentia que estava a punt de rebentar.

— Lucía, si segueixes així rebento.

— Doncs ara sí, fica-me-la. —va respondre ella.

Es van estirar, ella a sota. Es van mirar als ulls amb tendresa, com si la passió s'estigués transformant en alguna cosa més profunda. Es desitjaven tant, es volien fusionar. Després d'un llarg petó, el Jaume es va agafar el penis buscant la vagina de la Lucía i li va començar a entrar poc a poc.

Ella va tancar els ulls de plaer, rendint-se al moment. Es miraven, es movien poc a poc, exprimint al màxim aquell moment que els va esborrar el món.

La Lucía es va començar a estimular una mica el clítoris amb la mà i de cop va notar que s'estava a punt de córrer. No va fer falta dir-ho, els dos ho sabien, estaven en sincronia total per primer cop a la vida. I al cap d'uns segons es van córrer, pràcticament alhora. Van deixar-se caure al llit, abraçats, sentint el plaer recórrer els seus cossos.

—Mai m’hauria imaginat que acabaríem així —va dir ell, rient fluixet.

—Jo tampoc... Però a vegades, odiar algú només amaga una altra cosa —va respondre ella, abans de fer-li un petó una altra vegada, més fort, com si allò hagués estat inevitable des del primer dia que es van conèixer.
 

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una de nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!