Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Marina i Gerard, segona part
[primera part aquí]

Van desaparèixer entre els carrers com si fossin l’última parella del món. En arribar al pis del Gerard, la Marina va tenir un segon de lucidesa. Va mirar-se al mirall de l’entrada mentre el Gerard penjava l’abric i pensava: Què estàs fent?

Però aquell pensament es va esborrar quan ell se li va acostar per darrere, li va fer un petó al clatell i li va xiuxiuejar:

—No sabia que et trobava a faltar, Marina.

Ella va tancar els ulls i es va girar, deixant-se portar pel moment. Feia dies que sentia una mena de buit. I ara tot encaixava. Almenys durant uns segons.

Van arribar al sofà i no van trigar gens a retrobar els seus cossos. Petons lents, però intensos i apassionats. I les mans que semblava que sabien exactament on tocar. La respiració accelerada i de cop molta, mooolta calor.

El Gerard li va treure el jersei amb delicadesa. La Marina li va resseguir l’esquena amb els dits, i després va baixar les mans per la panxa, el maluc, l’interior dels pantalons. Ell va sospirar. Ella també.

Quan estaven ja despullats, enmig de carícies i cossos calents enmig del fred de fora, el Gerard li va apartar els cabells de la cara i va dir:

—Et puc preguntar una cosa?

La Marina va assentir amb el cap, tot i notar que el cor li feia un salt.

—Hi ha algú més?

Silenci.

Ella es va quedar quieta, les mans quietes, la mirada perduda.

—Marina?

—No sé com contestar-te això... —va dir, després d’uns segons llargs.

—Només sigues sincera.

Ella es va asseure, embolicant-se amb una manta del sofà.

—Fa unes setmanes vaig començar a quedar amb un noi. No és res seriós, de debò. No hi ha etiquetes ni res... Però... no t’ho he dit perquè no sabia com fer-ho. I perquè quan vas tornar a aparèixer... em vaig descol·locar del tot.

El Gerard es va quedar en silenci, però no semblava enfadat. Es va aixecar del sofà, es va posar els pantalons i va començar a caminar lentament per la sala, pensatiu.

—No et vull jutjar, Marina. T’ho juro. Jo tampoc sé exactament què estem fent. Però si avui has vingut... si ens hem fet això... vull saber si t’importa, o si és només... l'escalfada que portem.

La Marina es va aixecar. Li va agafar la mà.

—No és només això, crec que ho saps. Si només fos això, no m’estaria barallant amb mi mateixa per dins. Tinc una merda de nus aquí —va dir, posant-se la mà al pit—, perquè sé que tot això pot fer mal. Però també sé que no em vull fer la forta. Avui sóc aquí perquè ho vull de veritat. Perquè quan parlem, quan em mires, quan em toques... sento coses que no he sentit amb ningú.

El Gerard li va acariciar la galta i li va fer un petó curt als llavis.

—I què vols que fem doncs? Perquè jo em moro de ganes de despullar-te i menjar-te a petons.—va dir el Gerard.

—Doncs vivim-ho. El que vingui després, ja ho resoldrem.— va dir la Marina.

I sense més paraules, van tornar a ajuntar els llavis com si només tinguessin aquella nit per estimar-se. Es volien despullar ràpid però alhora no volien separar-se, se sentien com si hi hagués un imant entre els dos. La Marina li va baixar els pantalons, es va asseure sobre seu, mirant-lo als ulls i li va començar a llepar el cos, alternant-ho amb petons. Mentrestant, refregava el penis dur del Gerard amb la seva vulva, cada cop més molla.

Sentia que si seguia, tenia un orgasme. I va seguir, el Gerard notava com si el penis li hagués d'explotar. Ella es va córrer, i es va deixar caure sobre el seu coll. Ell li va començar a fer petons, respectant-li el moment.

De cop ella va recobrar l'al·lè i li va dir:

—Et vull dins meu

El Gerard no era conscient que encara es podia posar més calent.

—Bua Marina, me'n moro de ganes i t'aviso que no aguantaré gaire...

—M'és igual el que aguantis

Ell es va posar un preservatiu i amb molta cura li va entrar el penis. Van fer l’amor amb aquella barreja de gana i cura, com si cada petó hagués estat esperat massa temps, com si cada gemec hagués estat reprimit massa dies.

Ella li resseguia l’esquena amb les mans obertes, l’agafava pels malucs com si no volgués deixar-lo marxar. 

Quan van acabar, es van quedar abraçats en silenci.

Ella va trencar el silenci.

—Una cosa tinc clara, vull tornar-te a veure.

—Això ja és molt més del que em pensava.

I la Marina va somriure. Perquè potser era veritat. Potser no sabien ben bé què eren, ni cap a on anaven. Però per primer cop en molt temps, la confusió no feia por. 

 

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una de nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!