Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Júlia i Marc, segona part
[primera part aquí]
En Marc va quedar-se uns segons amb el front recolzat al d’ella, respirant fort, intentant tornar a un ritme normal que li costava recuperar.
—Júlia… —va dir en veu baixa— si no frenem una mica, no sé si podré pensar amb claredat.
Ella va somriure, amb els llavis encara vermells dels petons.
—Jo no vull pensar gaire, la veritat.
Va tornar a apropar-se i li va fer un altre petó, més lent aquesta vegada, però igual d’intens. Com si tots dos estiguessin deixant anar mesos sencers de tensió acumulada.
Ell li va passar la mà per l’esquena, sota la jaqueta, notant-li la pell calenta. La Júlia va tancar els ulls un moment, deixant anar un sospir que no va poder dissimular.
—Porto massa temps imaginant això —va dir ella, mig rient, mig seriosa.
—Jo també —va respondre ell—. I t’asseguro que la realitat ho supera bastant.
Es van quedar en silenci un moment, asseguts al mur, amb les cames tocant-se, les mans encara entrellaçades.
—Vols tornar a dins? —va preguntar ell.
La Júlia va negar amb el cap.
—No. Si entrem, tornarem a fer veure que som “els amics de sempre”. I avui no em ve de gust dissimular.
Ell la va mirar fixament.
—A mi tampoc.
Eren poques paraules, però s'ho havien dit tot.
—Marc —va dir ella, més fluix— si avui creuem aquesta línia… ja no serem els mateixos.
—Ja fa temps que no ho som —va respondre ell, sense dubtar.
La Júlia va notar una punxada al pit. No de por, sinó d’emoció.
Es va aixecar lentament del mur i li va estirar la mà.
—Vine.
Van caminar uns metres fins a un carreró lateral, més fosc, on no passava ningú. No era res espectacular, només un racó tranquil, però en aquell moment semblava el lloc més íntim del món.
Quan ell la va agafar de nou per la cintura, ja no hi havia dubtes. Els petons van tornar, més segurs, més profunds. La júlia duia vestit i unes mitges gruixudes per no passar fred. Però en aquell moment ni el notava. El Marc li va baixar amb cura les mitges i va començar a acariciar-li la vulva per sobre les calcetes. La Júlia va notar com es mullava tota.
Li feia tant gust aquell fregament per sobre la tela i feia tant temps que ho desitjava, que va tenir un orgasme, en aquell racó del carrer.
Estaven cansats d'estar drets, així que el Marc es va asseure, es va descordar els pantalons i la Júlia es va asseure sobre seu, rodejant-li la part baixa de l'esquena amb les cames. Va començar a moure's sobre el Marc, notant el seu penis dur. El Marc anava tant, taaant calent.
—Bua Júlia, no m'ha passat mai, però amb tu em puc córrer fent això. Em fa por fer merder.
— Tranqui, tinc un paquet de mocadors, t'ajudaré. Deixa't anar.
La Júlia li va envoltar el coll amb els braços i li va començar a fer petons, movent-se de nou. El Marc va tancar els ulls i es va deixar endur pel fregament que notava i pel molt que el posava la Júlia.
— Júlia, pots acabar amb la mà?
Ella va respondre amb un somriure, es va asseure al seu costat, li va treure el penis dels calçotets i el va començar a masturbar. En poc més d'un minut, el Marc es va córrer, com una font a pressió. Fins i tot un petit crit li va sortir. Mai s'havia sentit així, com si estigués en un altre planeta.
Quan va recuperar l'al·lè, va mirar la Júlia fixament. Ella va respondre:
—Què passa?
—Que no és només el moment. És tot el que portàvem acumulant sense dir-nos-ho.
Ell va somriure.
—Doncs jo penso aprofitar-ho tot.
I es van fer petons una altra vegada, lentament, amb aquella calma que només apareix quan dues persones ja no volen fer marxa enrere.
Es van quedar així una bona estona, abraçats, respirant junts, sense necessitat de dir res més.
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una de nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!