

"Hi. Sé que no veuràs això, i ni tan sols vull que el vegis, simplement vull deixar anar tot el que tinc a dins meu, i que m'ho provoqués tu. Abans, eres com els altres, passaves pel passadís, ens trobàvem a fora l'insti i ni tan sols em ficava amb tu, fins un dia que et vaig mirar i vaig sentir com de cop, el cor, se'm feia enorme. Des d'aquell dia no he pogut parar de mirar-te, pensar-te, somiar-te, i sempre que et veig intento mirar-te esperant que algun dia em miris, i saber si sents el mateix..."
"Cèlia, des que et vaig conèixer vaig saber que estàvem fetes l’una per l’altre. Ets l’únic en qui puc pensar. Sents el mateix?"
"Sé que veus els missatges, no entenc per què en persona ets tan agradable i pel whats tan sec."
"Ja no em parles, no ser si és perquè estàs malament o no vols estar amb ningú, però agrairia que m'ho diguessis. Que em digués per Instagram: "hola perdó, però vull estar un temps sol o no sé què busco. Per a saber que ha passat. No siguis un covard que ja ets prou gran per fer ghosting."
"Vaig estimar-te com a ningú, vas fer que sigui una persona totalment diferent, vas fer-me creure que per fi a algú li importo, i per un temps em vas fer creure que podríem ser l'un per l'altre, te'n vas anar i vaig entendre que tot era mentida, vaig estar per tu, quan jo m'estava perdent, no vas valorar el meu esforç, jo no puc esperar-te, però si algun cop decideixes tornar, ho tiro tot i vaig per tu, t'estimo M."
"Sempre et veig al transbord de L4-L3, ets amiga de la meva millor amiga, i sempre et vull parlar i conèixer, però mai hem parlat."
"Dubto que vegis això, però és la primera vegada que m'enamoro. Ets més baixet que jo i vas a la meva classe. Aquests dies estic portant un llibre d'adolescents.cat i tu te l'estàs llegint a classe. Seus al costat de la meva amiga i jo intento dissimular en mirar-te, però no ho aconsegueixo. Sé que no t'agrado, però des d'aquí t'envio un petó."